Una dieta més saludable

A la societat actual cada cop tenim més recursos però menjar sa sembla que cada dia se’ns fa més difícil. Les presses i la rutina sovint ens fan triar el menjar ràpid o els àpats preparats industrialment.

Sucs envasats, plats i salses preparades, refrescos amb gas, brioixeria i pans industrials són habituals a la dieta de les persones més joves. Sovint preferim aquests productes menys saludables al menjar ràpid tradicional, com ara els entrepans o la fruita, esmorzars i berenars de sempre, que han caigut en desús. A Catalunya, tot i formar part del mapa de la reconeguda dieta mediterrània, aquesta tendència és més evident, segons dades de l'Observatori de la Dieta Mediterrània (2006).

Tot això se suma al fet que cada cop vivim més temps, tal i com postula José M. Ordovás, director del laboratori de nutrició i genòmica de l’USDA-Human Nutrition Research Center on Aging de la Universitat de Tufts (EUA).

Aquest fet és degut a causes genètiques o nutricionals? El debat està obert. Fruit d'aquest plantejament neix una nova àrea de coneixement, la nutrigenòmica, que estudia a nivell molecular el funcionament dels aliments al metabolisme, i el seu efecte a la nostra salut de cara a establir una possible teràpia de prevenció en base als nostres gens.

Existeix una base genètica per a explicar les diferents respostes de cadascun de nosaltres a la mateixa alimentació: igual que els gens determinen les nostres diferències exteriors (rossos, bruns, alts, baixos, etc.), els nostres gens també determinen el funcionament del nostre metabolisme.

És a dir, permet estudiar quins nutrients funcionen o ens comporten beneficis i com ho fan. Sens dubte, un inici que ajudarà en un futur a classificar les persones en grups, per seguir la dieta més idònia per a la seva salut, desenvolupament i envelliment saludable.

Fins llavors hem d'intentar menjar el més sa possible... fins que arribi un dia on definitivament se'ns confirmi que som el que mengem!