Actualitat
Actualitat
Dilluns, 21 de novembre del 2011
Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA): ortorèxia, vigorèxia...
Saps que la vigorèxia és un risc dins la pràctica esportiva? La vigorèxia és una malaltia que crea addicció a l'exercici i que pateixen moltes persones joves. L'ortorèxia és una obsessió malaltissa per menjar sa, ho sabies? Et donem algunes pautes per detectar aquests i altres trastorns alimentaris, sovint desconeguts.
La vigorèxia és una malaltia que crea addicció a l'exercici i que pateixen prop de 700.000 persones a l'Estat espanyol. Saps quines són les disciplines esportives on es registren més casos d'aquesta patologia? Culturisme, ciclisme, natació, atletisme... Practicar aquests esports vol dir gaudir de bona forma física, però pot constituir un risc si la seva pràctica es porta a l'extrem.
Pels que no estigueu familiaritzats amb el terme, la vigorèxia és l'obsessió per tenir un cos perfectament musculat.
Una persona vigorèctica sempre pensa que no està prou musculat
La vigorèxia provoca que la persona necessiti augmentar la musculatura de forma constant: s'exercita de manera obsessiva, limita la seva dieta de manera estricta i canvia i restringeix els seus hàbits socials vers l'entorn del propi esport o gimnàs.
Aquesta malaltia va ser definida per primer cop el 1993 pel psiquiatra nord-americà Harrison G. Pope. Un trastorn habitual dels esports que es practiquen individualment (fúting, culturisme, halterofília), ja que la pràctica en solitari el retroalimenta. Sumat a això, determinades investigacions apunten que aquesta malaltia pot afectar també a esportistes del camp del ciclisme, la natació o l'aeròbic.
Substàncies dopants per generar musculatura
Una de les conseqüències més greus a la que pot portar la vigorèxia és consumir anabolitzants i substàncies androgèniques per generar massa muscular extra. És a dir, prendre fàrmacs que potencien els efectes de les hormones sexuals masculines com la testosterona i la dihidrotestosterona. D'aquesta manera s'estimula el creixement del teixit cel•lular i es provoca un creixement excessiu de la musculatura: el cos acaba desproporcionat, ben lluny de ser un model o exemple estètic.
Quan menjar sa esdevé una obsessió: l'ortorèxia
Cada vegada tenim més informació sobre què mengem. Sabem que seguir una alimentació sana i equilibrada és gairebé un passaport per a gaudir d'una bona salut. Però què passa quan ens obsessionem pel menjar sa? Estem parlant de l'ortorèxia.
L'ortorèxia és la preocupació obsessiva per l'alimentació sana. Només admetre aliments ecològics o orgànics produïts sense pesticides, estabilitzants, conservants, greix, potenciadors de sabor... processats i cuinats segons unes normes establertes.
Es tracta d'una afecció jove, descoberta pel doctor nord-americà Steven Bratman l'any 1997, que es defineix per:
• Dedicar més de 3 hores al dia a pensar sobre la dieta sana.
• Estar més preocupat per la qualitat dels aliments que per gaudir menjant-los.
• Disminució de la qualitat de vida a mesura que creix la preocupació per la qualitat i l'origen dels aliments.
• Aparició de sentiments de culpabilitat en saltar-se la dieta.
• Planificació excessiva del que s'ha de menjar.
• Rebuig als menjars socials fora de casa per por de contaminar-se amb els aliments no ecològics o mal processats o cuinats.
Però quin abast té?
Tot i no estar reconeguda com a malaltia, l'ortorèxia és un Trastorn de Comportament Alimentari (TCA) que pot arribar a ser molt greu si la persona afectada deixa de menjar aliments bàsics: això provocarà falta de vitamines, minerals, desnutrició o anèmia. Aquesta obsessió també té efectes negatius per a la sociabilitat ja que la persona s'acaba aïllant de la família i el seu cercle de coneguts.
Els ortorèctics solen tenir un perfil estricte, controlador i exigent. Planifiquen els menús amb antelació, rebutgen la carn, els greixos i els productes no ecològics. Fins i tot, els acaben odiant.
Amb la dieta sana, esperen obtenir beneficis físics, psíquics i morals. Per això, solen seguir dietes depuratives per netejar el cos de toxines. Per aconseguir els aliments que volen els han de buscar fins i tot de manera obsessiva. Si no els troben, s'estimen més no menjar res.
Esperem que no et vegis reflectit en aquest text, però si ho fas o creus que pot ser el cas d'alguna persona que coneixes, demana ajuda al teu metge de capçalera o a la teva Oficina Jove o PIJ més proper.
A més, no deixis de comentar-ho al teu entorn i generar debat al voltant d'aquests trastorns alimentaris, sovint desconeguts.
Pels que no estigueu familiaritzats amb el terme, la vigorèxia és l'obsessió per tenir un cos perfectament musculat.
Una persona vigorèctica sempre pensa que no està prou musculat
La vigorèxia provoca que la persona necessiti augmentar la musculatura de forma constant: s'exercita de manera obsessiva, limita la seva dieta de manera estricta i canvia i restringeix els seus hàbits socials vers l'entorn del propi esport o gimnàs.
Aquesta malaltia va ser definida per primer cop el 1993 pel psiquiatra nord-americà Harrison G. Pope. Un trastorn habitual dels esports que es practiquen individualment (fúting, culturisme, halterofília), ja que la pràctica en solitari el retroalimenta. Sumat a això, determinades investigacions apunten que aquesta malaltia pot afectar també a esportistes del camp del ciclisme, la natació o l'aeròbic.
Substàncies dopants per generar musculatura
Una de les conseqüències més greus a la que pot portar la vigorèxia és consumir anabolitzants i substàncies androgèniques per generar massa muscular extra. És a dir, prendre fàrmacs que potencien els efectes de les hormones sexuals masculines com la testosterona i la dihidrotestosterona. D'aquesta manera s'estimula el creixement del teixit cel•lular i es provoca un creixement excessiu de la musculatura: el cos acaba desproporcionat, ben lluny de ser un model o exemple estètic.
Quan menjar sa esdevé una obsessió: l'ortorèxia
Cada vegada tenim més informació sobre què mengem. Sabem que seguir una alimentació sana i equilibrada és gairebé un passaport per a gaudir d'una bona salut. Però què passa quan ens obsessionem pel menjar sa? Estem parlant de l'ortorèxia.
L'ortorèxia és la preocupació obsessiva per l'alimentació sana. Només admetre aliments ecològics o orgànics produïts sense pesticides, estabilitzants, conservants, greix, potenciadors de sabor... processats i cuinats segons unes normes establertes.
Es tracta d'una afecció jove, descoberta pel doctor nord-americà Steven Bratman l'any 1997, que es defineix per:
• Dedicar més de 3 hores al dia a pensar sobre la dieta sana.
• Estar més preocupat per la qualitat dels aliments que per gaudir menjant-los.
• Disminució de la qualitat de vida a mesura que creix la preocupació per la qualitat i l'origen dels aliments.
• Aparició de sentiments de culpabilitat en saltar-se la dieta.
• Planificació excessiva del que s'ha de menjar.
• Rebuig als menjars socials fora de casa per por de contaminar-se amb els aliments no ecològics o mal processats o cuinats.
Però quin abast té?
Tot i no estar reconeguda com a malaltia, l'ortorèxia és un Trastorn de Comportament Alimentari (TCA) que pot arribar a ser molt greu si la persona afectada deixa de menjar aliments bàsics: això provocarà falta de vitamines, minerals, desnutrició o anèmia. Aquesta obsessió també té efectes negatius per a la sociabilitat ja que la persona s'acaba aïllant de la família i el seu cercle de coneguts.
Els ortorèctics solen tenir un perfil estricte, controlador i exigent. Planifiquen els menús amb antelació, rebutgen la carn, els greixos i els productes no ecològics. Fins i tot, els acaben odiant.
Amb la dieta sana, esperen obtenir beneficis físics, psíquics i morals. Per això, solen seguir dietes depuratives per netejar el cos de toxines. Per aconseguir els aliments que volen els han de buscar fins i tot de manera obsessiva. Si no els troben, s'estimen més no menjar res.
Esperem que no et vegis reflectit en aquest text, però si ho fas o creus que pot ser el cas d'alguna persona que coneixes, demana ajuda al teu metge de capçalera o a la teva Oficina Jove o PIJ més proper.
A més, no deixis de comentar-ho al teu entorn i generar debat al voltant d'aquests trastorns alimentaris, sovint desconeguts.
Comentaris
No hi ha cap comentari en aqeusta notícia


237
0
Deixa el teu comentari
Envia'm un amic





