L'estoc d'habitatges sense vendre es mantindrà estabilitzat a Espanya, entorn dels 800.000 que hi ha actualment, el 2015 i fins i tot s'incrementarà a Catalunya, en uns 40.000 habitatges, segons les dades de l'Estudi Immobiliari elaborat pel servei d'estudis de Catalunya Caixa. Segons explica el catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, que ha elaborat l'estudi, el mercat immobiliari patirà ara el xoc demogràfic advers provocat per la crisi: la sortida d'immigrants i el retard en l'emancipació dels joves que provoca l'atur, units en l'envelliment de la població, reduiran la formació de noves llars, de manera que amb els nous habitatges que encara es construeixen n'hi haurà prou per cobrir-ne les necessitats, encara que la promoció immobiliària es troba en mínims històrics.

" L'economia ha empitjorat substancialment des de mitjans l'any passat, quan s'estava reduint l'estoc d'habitatges sense vendre i prevèiem una recuperació més ràpida del sector", va reconèixer Eduard Mendílcue, director de l'àrea immobiliària de Catalunya Caixa. " Per això, des de la caixa fa mesos que accelerem de forma dràstica la venda d'immobles", va reconèixer.

Oliver va explicar que actualment hi ha Espanya 818.000 habitatges sense vendre ( 19.000 més que fa un any ), dels quals 704.000 poden ser primeres residències, i la resta d'ús turístic. L'augment de l'estoc, ca assegurar, es deu que el sector immobiliari continua acabant habitatges iniciats fa dos anys ( uns 150.000 el 2011 ), mentre que continua caient la demanda, de manera que les compravendes es van reduir un 43% en els tres primers trimestres de l'any passat respecte al 2010. Catalunya ha viscut el mateix procés, de manera que l'estoc d'habitatges sense bendre ha augmentat en 4.000 unitats, fins als 107.000 habitatges.

La demanda per adquirir nous habitatges es veu penalitzada per l'evolució adversa de la demografia, que fa que a Espanya, fins al 2015, es prevegi la formació d'unes 100.000 llars l'any ( davant una mitjana de 400.000 abans de la crisi ), mentre que a Catalunya, una comunitat molt envellida, el nimbre fins i tot es reduirà, a prop de 4.000 llars anuals.

Oliver va recordar que els preus de l'habitatge han caigut en termes reals un 25% ( incloent la inflació ) des del 2007 i " si segueixen el model dels Estats Units, on han caigut un 33%, podrien continuar baixant". Amb aquestes rebaixes, tanmateix, no n'hi haurà prou per reactivar la demanda, perquè flaqueja a causa de l'evolució de la població".

També va explicar que el lloguer podria donar un impuls addicional a la demanda d'habitatge: actualment només el 17% de la població viu de lloguer, davant la mitjana del 33% a la UE, encara que prop de 600.000 joves que treballen i tenen prou ingressos continuen vivint amb els pares. Segons Mendiluce, perquè hi hagi un mercat de lloguer capaç de cobrir aquesta demanda insatisfeta d'habitatge fan falta reformes fiscals semblants a les que ha aplicat França. " Fan falta incentius fiscals que permetin que la inversió en habitatge doni una rendibilitat superior a la del deure púnliv", mentre que ara amb prou feines rendeix un 2%."